FONTS D'INFORMACIÓ

Després d'haver finalitzat el blog trobàvem convenient realitzar una entrada en la que exposéssim les nostres fonts d'informació per poder plasmar la matèria treballada.

A l'hora de realitzar la recerca hem consultat sobretot Internet, ja que el tema tractava d'això, i creiem que era la millor forma d'informar-se. En tot moment, hem intentat buscar pàgines web que fóssin fiables seguint els criteris que en el seu moment vam indicar. A través del catàleg de la Biblioteca FPCEED podem extreure també coses interessants, ja que ademés és una forma fàcil i accesible. Tot i això, no vam fer ús d'ell. Destacar que juntament amb aquestes pàgines hem complementat en alguns casos amb els nostres criteris, les nostres opinions.

Finalment, cal dir que sobretot en les primeres entrades, en les que encara no sabíem molt bé com enfocar el nostre tema, actualitzàvem el blog explicant que feiem durant les classes de TIC, per tant en aquest cas, la nostra font d'informació va ser el mestre.

JA ACABEM...

Ens acostem a la recta final del primer semestre, i per tant al final d’aquest treball i bloc. Aquesta serà la darrera entrada que el nostre grup, 7-B Internet com a font de documentació, realitzarà, i per tant hem considerat adient fer una repassada de totes aquelles idees que hem considerat rellevants i importants durant tot aquest temps.

El nostre bloc bàsicament conté tres branques fonamentals: els criteris que cal seguir per saber si una informació és fiable o no, quines són les eines que podem emprar per a desar-hi informació de manera eficient, fàcil i ràpida a la xarxa, i per últim però no menys important, quines són les possibles fonts d’informació que podem fer servir per a documentar-nos.

Tal i com hem anat explicant en el nostre bloc col·lectiu, disposem de diverses possibilitats a l’hora de cercar informació pel gran món d’Internet. Aquestes són els següents: yahoo, google, open directory, llibres online i viquipèdia entre d’altres.

Després de fer una recerca d’informació convé saber si aquesta és fiable i ha estat comprovada prèviament, i per aquest motiu, vam establir cinc criteris base que considerem fonamentals per a definir aquesta fiabilitat: l’actualitat, la intencionalitat, l’autoritat, l’audiència i la relació amb alguna institució.

Seguidament, un cop analitzats aquests cinc criteris per a definir la fiabilitat d’una informació, podrem compartir-les i desar-les a la xarxa mitjançant dues eines molt útils i fàcils d’emprar: Google Reader i Notebook.

Pel que fa a la nostra metodologia, des d’un principi vam tenir molt clara quina temàtica tractaríem i quins objectius havíem d’aconseguir al llarg del semestre. Tot i així, a mida que passava el temps ens adonàvem de petites coses que consideràvem que eren bones fer saber, i per tant hem intentat abordar quasi bé tots els temes que envolten Internet com a font de documentació.

Per finalitzar, considerem oportú remarcar la idea de que tot i ser un tema molt actual i a l’ordre del dia, és molt eficaç tenir en compte tots aquests factors a l’hora de cercar informació per aquest món tant immens i avançat com és  Internet, i també, transmetre la gran importància que té saber classificar una informació com a fiable o no fiable.

Esperem que us hagi semblat interessant i que n’hagueu extret moltes idees i reflexions sobre aquest tema: Internet com a font de documentació.

TIC on Prezi

Internet: una bona o una mala influència?

Internet és una bona font de documentació ja que ens permet accedir a qualsevol tipus d'informació però, no tot és bo en aquesta eina. És a dir, Internet pot arribar a ser una mala influència en cert punt, ja que a part d'incloure informació que ens pot interessar també conté programes, arxius i aplicacions que ens aporten  informació nociva.

Un dels exemples de programes que poden ser perjudicials, conegut mundialment és el Youtube, un lloc web que permet als usuaris carregar, compartir i mirar vídeos pujats per altres persones. Aquest programa és ràpid i eficaç i a més, té una varietat de clips, films i programes de televisió, vídeos musicals i vídeos casolans.

Per una banda, crec que el Youtube és un programa complert però a la vegada, amb continguts que no haurien de ser visibles per a persones de certes edats, ja que no són adequats. Per exemple, tant hi podem trobar vídeos musicals, com vídeos que fa la gent per riure i fer riure, com vídeos pornogràfics, entre d'altres. Per aquest motiu no crec que sigui bo l'accés tan fàcil a certs continguts que poden ser nocius per a menors d'edat, per exemple.

Aquest lloc web permet a la gent buscar els clips de música que vol, permet penjar vídeos creats per ells mateixos, permet veure els vídeos de l'altra gent, permet crear-se un compte per tal de poder penjar els clips, etc. És una eina fàcil d'utilitzar i és instantani, és a dir, per buscar quelcom, només s'ha de posar el nom o frase que ho descrigui i et busca diversos resultats que troba per la xarxa amb aquell nom.

Com que tot està a l'abast de tothom, tots poden veure la informació que conté aquest programa i, és aquest un dels conflictes, ja que no hauria de ser així, sinó que hauria d'estar restringit l'accés de menors d'edat en certs vídeos. Fins i tot algun contingut d'aquesta web pot arribar a ser traumàtic en segons quines persones i segons del que es tracti, és a dir, al Youtube hi podem trobar vídeos de violència, vídeos en què la gent es riu d'altres persones, vídeos pornogràfics, entre d'altres vídeos que contenen aquest tipus d'informació que pot arribar a ser força nociva per a depèn de quina gent.

Aquí us adjunto un vídeo de pura violència, en aquest cas, uns adolescents que destrossen les instal·lacions de l'escola.

A continuació disposeu d'un prezi per tal de visualitzar de manera més còmoda les idees que he presentat anteriorment:

Els llibres online

Després de fer una bona repassada per quasi bé tots els blocs col·lectius del grup J, hem considerat molt interessant una entrada en concret: "Els llibres online", del grup "7-A, Internet com a espai de publicació individual o compartida".

En aquesta entrada el grup 7-A ens parla dels llibres online, uns llibres electrònics que es poden publicar o difondre per Internet o en qualsevol altre suport que pugui aparèixer en el futur.

Hem considerat que aquesta és una entrada molt interessant, ja que actualment una de les eines més emprades a nivell mundial és Internet mitjançant el qual accedim a aquest tipus de llibres, i també la idea de que la lectura és quelcom que no passa de moda i agrada a gairebé tothom. A més a més, compartim la mateixa opinió que el grup 7-A pel que fa als llibres online, ja que considerem que són una bona forma de documentar-se en qualsevol lloc i en qualsevol moment.

Pel que fa a l'aspecte ecològic, amb aquest tipus de lectura també contribuïm a estalviar més paper, un bé del qual hauríem de reduir el seu consum.

Per últim creiem convenient recordar que quan obrim el cercador google, trobem una pestanya anomenada "Llibres", juntament amb les altres pestanyes com "Web, Imatges, Mapes, Traductor, Blocs i Gmail". En aquesta pestanya podem trobar un munt de llibres online que podrem llegir en qualsevol lloc i moment, de forma fàcil i ràpida.

A continuació hem decidit crear un prezi que recull les idees principals i permet visualitzar-les de manera més còmoda i ràpida:

LLIBRES ONLINE on Prezi

VIQUIPÈDIA

Una de les tasques d’aquest blog col·laboratiu era dur a terme una “blogosfera educativa”. Un dels blogs més relacionats amb el nostre tema és “Internet com a espai de publicació individual o compartida”. En aquesta veurem informació de una de les entrades que es va publica en aquest blog. Com ja s’ha dit en entrades anteriors molta de la informació que trobem per Internet és penjada per gent anònima i per tant no podem saber si realment és del tot fiable. Una de les pàgines web més emprades pels usuaris és Viquipèdia. En aquest web pot contribuir tot el que vulgui, simplement s’ha d’enregistrar i crear una entrada. Aquesta font d’informació és internacional, ja que està en més de 195 idiomes, per tant, es pot veure la gran importància que té.

Tal i com es diu en l’entrada del blog, hi ha tres característiques que són l’essència del projecte de Viquipèdia:

·         El principal objectiu de Viquipèdia és arribar a crear una enciclopèdia aparti de diferents articles publicats pels usuaris. En general, es segueix unes normes estrictes per tal que la informació que es penja sigui adequada, fiable i neutra.

·         Si un article que ha estat publicat en la pàgina no és del tot fiable o hi ha algun detall que no és real, qualsevol usuari pot modificar-lo. Per tant, podem veure, que aquesta pàgina és fiable per extreure informació ja que en general és revisat tant per usuaris com per la pròpia web. Tot i això, cal destacar que pel simple fet que tothom pugi accedir fa que hi hagi cops que el que es penja no sigui del tot veritable.

·         “És de contingut obert i utilitza la llicència GFDL i compatibles”.

Per completar la informació sobre aquesta font de documentació explicarem una mica la pàgina

El primer que hem de fer per publicar una informació a Viquipèdia és crear un compte. Alhora de fer-lo se’ns demana el nom d’usuari i la contrasenya i el nostre correu electrònic. Un cop realitzat aquest pas se’ns ofereix diferents tasques a realitzar. Una d’elles és veure la introducció per conèixer una mica més  el web.

En la introducció s’indica que és Viquipèdia, quins són els serveis que ofereix i com podem crear un article. També hi ha informació de com es pot editar un article ja existent i quines són les pautes bàsiques per crear un bon article.

Quan ens trobem davant d’un article que el trobem erroni o no del tot veritable i per tant el volem modificar, a la part inferior trobem que posa “modifica”. Hem de fer un clic i ja podem començar a escriure el que volem.  



1er pas





2n pas



Per tant podem veure que Viquipèdia és una gran font de documentació, que en general és fiable, tot i que no sempre, ja que tothom pot accedir i penjar un article.





Què és font d'informació a Internet?

Molts professors es troben amb el cas de què els seus alumnes han copiat literalment d’Internet els treballs que entreguen. És fàcil passar-se documents entre ells, penjar-los a Internet, trobar alhora la mateixa informació necessària pel treball... i això porta a que finalment tots tinguin el mateix o semblat treball per entregar.

La majoria de joves no contrasten ni comproven les fonts que cerquen a Internet, ja que els cercadors d'Internet són una eina universal, ràpida i en moltes ocasions eficaces. No obstant això, la utilització d'Internet com una font d'informació per a certs treballs constitueix una arma de doble tall i hem de ser curosos a l'hora d'escollir quins documents ens són útils i quins no.

Cal citar sempre la font d’informació de la teva recerca. Per tant, Maria Rubio Lacoba ens ofereix en el llibre Teoria i Pràctica de la Documentació Informativa (ISBN: 84-344-1293-4) algunes pistes per poder identificar el que pot ser considerat com a font, o no, a Internet. ( Traduiré les seves cites al català).

- La autoria de la informació. Es donen molts casos en els quals es recupera informació que no pot ser atribuïda a cap persona o institució ja que no ve signada. A Internet, qualsevol pot produir informació però el fet que es trobi a la Xarxa no vol dir que pugui considerar com una font vàlida. Per això, hem d'escollir aquelles fonts que, per la seva trajectòria analògica o digital, ja vinguin avalades amb cert prestigi o reconeixement. 

- La caducitat de la informació. Si la presència a la Xarxa de moltes de les informacions no vénen signades, hauríem de preguntar quantes d'elles vénen datades. La data de qualsevol document és imprescindible per conèixer el grau d'actualitat o de l'actualització de les dades que ofereix. No obstant això, a la Xarxa moltes informacions no tenen data de publicació, pel que hem de ser cautelosos a l'hora de recollir les seves dades.

- La Internet Profunda. Malgrat els grans esforços que realitzen els motors de cerca per a la indexació de la major quantitat de pàgines possibles, el fet és que hi ha una part de la Xarxa a la qual aquests no arriben a registrar. A aquesta part de la Xarxa, és coneguda com la Internet Oculta o Profunda que condensa milers de milions de pàgines. La Internet Invisible conté tant a bases de dades els continguts no són accessibles sense registre previ com un altre tipus de fonts d'informació com catàlegs de biblioteques, bases de dades bibliogràfiques, revistes electròniques (en les que cal un registre previ i les que només es pot recuperar la informació mitjançant cerques a la base de dades), documents en formats no indexades, obres de referència: enciclopèdies, diccionaris ... en les quals cal interrogar la base de dades per accedir al contingut, etc.

- Informació - Coneixement. El propi fet de l'existència de certa informació sobre un tema no vol dir que sigui convenientment aprofitada. El seu pes específic l'atorga l'ús, la gestió, l'explicació en unes coordenades - espai temporals que fem d'ella, de fet, la informació malentesa pot degenerar en justament el contrari: A la desinformació, d'una banda, i també en la infoxicació . 

- El soroll documental. Davant la quantitat d'informació que es genera a cada segon a Internet, no és infreqüent que a l'hora de recuperar documents ens topem amb alguns que ens resulten completament irrellevants o poc ajustats a les nostres necessitats informatives. Aquests documents són els que s'anomenen soroll documental, depenent de la quantitat de soroll que recuperem haurem de plantejar les nostres estratègies informatives i les fonts d'informació que estem utilitzant.

Aquí us adjunto un mapa conceptual, que he fet jo mateixa, amb les ideas principals d'aquesta entrada i per tant, del que és una font d'informació a internet.

Clica sobre la imatge per veure el mapa.

Per tant, hem de tenir present que no tot el que nosaltres denominem font d'informació és fiable, respon a les nostres necessitats, i per tant és coma tal font d'informació. Primer cal saber si allò que em cercat és realment una font d'informació i després, seguir les pistes de la Maria Rubio Lacoba per saber si aquella font és correcta, verdadera i segueix les expectetives que volem trobar en ella.

Font d'informació.

Algunes de les aplicacions d'Internet, d'entre totes les que hi ha.

Internet consta de millons d’aplicacions, entre les quals se’n poden destacar algunes utilitzades per gairebé tothom que gaudeix d’aquesta meravellosa eina que ens permet comunicar-nos, documentar-nos sobre el que vulguem, entre d’altres coses.

Algunes de les pàgines webs que han tingut més èxit han estat, per exemple, el Google, el Facebook, el Twitter, el Blogger, entre d’altres. Cadascuna d’aquestes webs tenen els seus objectius, és a dir, el Google és una xarxa que ens possibilita la informació, ja que és un buscador conegut mundialment.

Em vull centrar en aquests programes que avui dia són tan importants i necessaris per a la nostra societat. Primerament, m’agradaria tractar del Facebook. El Facebook és una zarza social en la qual actualment, hi navega gairebé tothom, ja que és una bona eina de comunicación i a la vegada, d’entreteniment i la poden utilitzar persones de totes les edats. El Twitter és una eina   molt semblant al Facebook però amb un potencial més alt i més evolucionat.

El Google és un fantàstic buscador que es presenta en diversos idiomes, els quals són català, castellà, eusquera, gallec i anglès. A més d’oferir moltes pàgines web a través d’una o més paraules, també és capaç d’oferir-ne les versions antigues de les pàgines trobades per si aquestes ja no es troben disponibles.

Gràcies a l’enorme evolució de la tecnologia, s’han anat creant nous programes i actualitzacions dels ja creats. Amb això em refereixo, per exemple al programa anomenat Google Reader, el qual és una eina creada per gestionar i visualitzar els “feeds” (petits fitxers) en els quals estem interessats. A més, aquest programa és el més popular i amb més base d’usuaris en quant al RSS, és a dir, un servei del navegador que consisteix en una possibilitat de subscriure’s a un lloc d’Internet.  

  

Per altra banda, el Blogger el qual és un bloc o una bitàcora, és a dir, un lloc web que es pot actualitzar sempre que es vulgui, i la seva principal funció és recollir textos o articles dels seus autors, els quals els han escrit i publicat, tal com fem amb aquest bloc de grup anomenat “Internet com a font de documentació”.

Com aquests programes, en podríem trobar mil més. També existeixen els programes per descarregar quelcom, els que t’ofereixen oci, els que t’ofereixen l’economia, la política, l’educació, les pàgines web que són els diaris informatitzats. I moltes classes més de pàgines web creades que han tingut el seu petit èxit dins l’enorme món de la tecnologia i d’Internet.

Per finalitzar, m’agradaria parlar de la importància que tenen alguns d’aquests programes a les nostres vides i no ens n’adonem, fins i tot poden arribar a ser addictives en certes persones i tampoc han estat creades amb aquesta finalitat.

FORMATS DE LA INFORMACIÓ A INTERNET

Com ja sabem i hem anat demostrant en aquest bloc, Internet constitueix una immensa font d'informació de tot tipus ja tenim la possibilitat de cercar i trobar textos, fotografies, gràfics, música, vídeos, veus, animacions, programes informàtics, etc. Aquesta informació està emmagatzemada en els ordinadors connectats a la xarxa i s'estructura en diversos formats, dels quals podem destacar:

• Pàgines WEB: Situades en els servidors web d'Internet i accessibles mitjançant programes navegadors (browsers) com "Netscape" i "Microsoft Internet Explorer". Les pàgines WEB faciliten l'accés a la informació de manera no seqüencial d'acord amb els interessos dels usuaris. A més, es poden classificar en diversos tipus: botiga virtual, entorns de teleformació, material didàctic en línia, webs temàtics, premsa electrònica, cercador, centre de recursos, portal ...
• Fitxers: Són convencionals de tot tipus, i estàn situats en servidors FTP d'Internet i accessibles mitjançant programes especialitzats en la transmissió de fitxers FTP (File Transfer Protocol) o utilitzant els mateixos programes navegadors web Netscape o Microsoft Explorer. Moltes universitats i empreses utilitzen aquest sistema per facilitar als seus estudiants i clients l'accés a determinats programes i arxius informatius.Si bé en alguns casos és necessari un password per poder accedir a la informació, en moltes ocasions n'hi ha prou amb utilitzar la paraula anonymous com a codi.
• Missatges electrònics: Els podem trobar als taulers d'anuncis dels grups de notícies i en les llistes de discussió, on les persones interessades en una temàtica s'envien missatges amb les seves experiències, troballes i demandes sobre el tema en qüestió.

Pensem que encara que això ho tinguem molt present en les nostres vides, és bo recordar-ho per tal de tenir-los més presents encara i emprar-los en la mida que façi falta, ja que faciliten molt la feina en tots els àmbits.

Font d'informació emprada: Pàgina web del Dr. Pere Marquès Graells, del departament de Pedagogia Aplicada, Facultat d'Educació UAB.

 

MÉS INFORMACIÓ PER BUSCAR UNA BONA DOCUMENTACIÓ.

Seguint una de les anteriors entrades, donarem més informació per arribar a realitzar una bona recerca d'informació.

Primer de tot s’ha de tenir clar que no podem buscar informació en un únic buscador, la varietat és riquesa. Tindre la opció de tindre diferents fonts per contrastar i ser crítics és bo, per tant, és bo conèixer uns quants motors de recerca amb prestigi internacional. Alguns dels exemples són: Google, Yahoo, Altavista, MSN, Open Directory, entre d’altres. Alguns són en anglès, fet que també fa que practiquem el idioma. Un altre buscador molt interessant és el conegut com múltiple, ja que a partir d’una sola petició es busca simultàniament a diferents webs. Un bon exemple és Mamma.

Un altre aspecte a destacar per dur a terme una bona recerca són les paraules que emprem a l’hora de buscar. Ser específic és molt important, ja que quan generalitzem potser no trobem exactament el que estem buscant. És més probable que per una paraula diferent o rar sigui més fàcil localitzar informació que no pas d’un tema que obtinguem moltes pàgines web, per tant emprar paraules específiques és important. En aquest últim cas, generalment sempre les primeres pàgines seran les més interessants. Relacionat amb el tema de les paraules que hem d’utilitzar, si no sabem com dir-ho en poques paraules i ho hem de fer en frases més extenses, posarem aquestes entre cometes. Per remarcar que hi hagi unes paraules necessariament a les web es posaria el signe + entre els diferents mots.

Un cop realitzats tots els passos anteriors si no hem pogut obtingut els resultats esperats, podem anar a la recerca avançada que tenen els buscadors.

En conclusió, com podem comprovar hi ha diferents factors que hem de tenir en compte alhora de localitzar una bona font de documentació.

Ens centrem en: Google

El tema pel qual giren totes les entrades del nostra blog col·lectiu és: Internet com a font de documentació. Per tant, crec que no pot faltar una entrada que vagi relacionada amb el cercador de Google. Quan hem de buscar informació sobre qualsevol tema per internet, el primer que fem és obrir el Google i a partir d'aquí, entrar a les pàgines que ens interessen.

El Google, és el motor de cerca actual internet més gran i usat. Ofereix una forma ràpida i senzilla de trobar informació en la web, amb accés a un índex de més de 8.168 milions de pàgines web. Segons la companyia, actualment el Google respon a més de 200 milions de consultes al dia.

El nom Google és un joc de paraules de googol, referit al nombre que representa el 10 elevat a la 100^[17] (terme que va ser improvisat pel nebot d'Edward Krasner i Milton Sirotta, el 1938) i goggles ("ulleres", en anglès). Va ser votada com la marca de l'any 2003, segons l'agència britànica de marques Interbrand.

Hi ha també un motor de cerques per a imatges, grups de notícies i directori. La tècnica que permet situar una pàgina en una bona posició d'un cercador és el posicionament Web (conegut també com PageRank) patentat per Google.

Existeix un lloc de notícies per a Alemanya, Argentina, Austràlia, Canadà, Xile, Espanya, Estats Units, França, Índia, Itàlia, Japó Mèxic, Nova Zelanda i Regne Unit.

A més dels llocs locals de cada país existeix la Pàgina Principal Personalitzada de Google en la que a més del clàssic cercador s'hi poden agregar enllaços, notícies temàtiques, i fer una ullada a la safata d'entrada del Gmail.

Tot i així, encara que el cercador és el seu servei més conegut, Google compta amb una sèrie de serveis addicionals.

·        Gmail

·        Google 3D WareHouse

·        Google Chrome

·        Google Earth

·        Google Maps

·        Google Reader

·        Google SketchUp

·        Google Talk

·        Google Video

Seguidament, teniu un montatge audiovisual de Google, el seu funcionament, avantatges, etc.

Així doncs, podem dir que per a nosaltres i la majoria del usuaris d'internet, Google és la principal font d'informació per a tothom. Ja sigui per la seva ràpidesa, qualitat, fiabilitat en moltes recerques, etc. Per tant, no podia faltar en el nostre blog una entrada dedicada exclusivament a GOOGLE.

Font d'informació.

Els inicis d'Internet

Internet és una eina molt utilitzada arreu del món, és un conjunt de reds comunicatives interconnectades, el qual va ser creat cap a l'any 1969, junt amb la primera connexió entre ordinadors. Aquest fet va ocórrer entre certes universitats situades a California i a Utah, Estats Units.

Al llarg dels anys 1969 i 1970 es van anar creant enllaços i connexions entre diverses universitats, per tal de provar què tal anava el món de la tecnologia. Actualment, aquella tecnologia ja no existeix, és a dir, que tot ha evolucionat moltíssim i, aquesta evolució es deu a les proves que s'han fet al llarg del temps, de les oportunitats de crear quelcom nou, etc.

El 21 de novembre de 1969 es crea la primera connexió i l'any 1972 es realitza la primera demostració pública d' ARPANET, una nova red de comunicacions que funcionava de forma distribuïda sobre la red telefònica commutada. Com que va tenir força èxit, DARPA va decidir crear un programa d'investigació que interconnectés les webs entre elles.

Internet és important en tots els àmbits, és a dir, es pot utilitzar per cercar informació o treballar l'oci, l'educació, el treball, entre d'altres coses, però tot això a nivell mundial. Gràcies a aquesta magnífica i eficient eina, tothom té fàcil accés a una gran cantitat d'informació, la qual es troba per aquesta enorme xarxa social per on tots naveguem.

Es va començar a les universitats i, finalment, aquesta xarxa ha arribat a arreu del món, ha arribat tant a les empreses, a les escoles, a les cases... Tothom fa servir Internet ja que és un lloc on es troba el que es busca. Normalment és una eina força eficaç, rápida i fàcil de fer anar i, per això la gent l'utilitza. Tot i això, també pot ser que presenti certs problemes, com poden ser, que es bloqueji, que no vagi tan rápid en anar d'una pàgina a l'altra... però tot és perquè molta gent utilitza Internet a la vegada i les connexions establertes no arriben a tant.

En conclusió, Internet és una molt bona eina per cercar informació de tot tipus, per comunicar-se els uns amb els altres, i per moltes altres coses més que serveix Internet però que no puc posar-me a explicar perquè si no, no acabaria mai, ja que és molt extens.

Mapa parcial d'Internet basat en la informació obtinguda de la web opte.org l'any 2005.

Cada línia entre dos nodes representa l'enllaç entre dues direccions IP i la seva longitud és proporcional al retard entre aquests.

INTERNET COM A SUPORT DIDÀCTIC PER A L'APRENENTATGE

Avui en dia, la tecnologia ocupa quasi bé tots els àmbits, ja va des de la ciència, l'història o l'educació entre d'altres. Aquest darrer és l'àmbit que tractaré en aquesta entrada, el fet d'emprar Internet com a un suport didàctic per a l'aprenentatge de milers de nens.

Internet, a partir de les seves dos grans funcions (transmetre informació i facilitar la comunicació, la xarxa Internet, mitjançant els programes de correu electrònic, navegadors web, etc), proporciona un eficient i eficaç suport didàctic tant en l'àmbit de l'ensenyament presencial com en l'ensenyament a distància. Entre les seves possibilitats en aquest sentit destaquen les següents:

• Les consultories i tutories telemàtiques d'alumnes: Cada vegada més habituals a les universitats a distància, però que també s'estenen a centres educatius presencials, que progressivament van tendint cap a una bimodalitat presencial-virtual en les seves activitats. A través del correu electrònic, els professors contesten els dubtes dels estudiants i els assessoren, s'intercanvien treballs, s'envien informacions d'agenda, etc.
• Classes a distància: Mitjançant sistemes de videocomunicació a través d'Internet, es poden fer videoconferències que permetin el seguiment d'una classe magistral d'un expert (i posterior torn de preguntes) des de diversos llocs. Aquest tipus de teleformació resulta especialment útil en entorns universitaris i empresarials. Actualment pràcticament tots els centres d'ensenyament superior ofereixen ja algunes assignatures o cursos amb suport telemàtic.
• Els centres educatius virtuals: Aquest tipus de centres fan pràcticament tota la seva activitat docent a través dels mitjans telemàtics.
• La pàgina de l'assignatura: L'elaboració per part dels professors de la "pàgina de l'assignatura" permet posar a disposició dels estudiants molta informació rellevant per organitzar l'estudi de l'assignatura: el programa, la metodologia i el sistema d'avaluació, apunts, enllaços a altres webs d'interès relacionades amb el tema, bibliografia i articles afins (alguns accessibles en línia), proposta d'activitats a realitzar, exemples d'activitats,  exàmens d'altres anys, etc.
• Accés a materials didàctics en línia i altres pàgines web d'interès educatiu, que referenciades pel professorat o descobertes pels alumnes, facilitaran i enriquiran els aprenentatges de les diferents matèries.
• Telebiblioteques: Que permeten accedir a les fonts bibliogràfiques de les biblioteques convencionals, consultar ressenyes dels llibres i demanar la seva reserva.
• Els centres de recursos virtuals i els portals educatius, que proporcionen al professorat, estudiants i famílies, informació i recursos diversos: materials didàctics, informació sobre cursos, assessorament...
• Els serveis en línia d'assessorament a l'estudiant, que com un professor particular permanent els proporcionen resposta a les seves consultes en qualsevol moment.

Per finalitzar, cal dir que totes aquestes possibilitats que he explicat anteriorment, són veritablement fonts d'informació útils, eficaçes i molt profitoses pel que fa a l'àmbit de l'educació. D'aquesta manera, obrim horitzons i descobrim un gran ventall molt ampli de possibilitats i alternatives de les quals fer ús, en la mida que ens és possible.

Font d'informació emprada: Pàgina web del Dr. Pere Marquès Graells, del departament de Pedagogia Aplicada, Facultat d'Educació UAB.

Hi ha alguna forma de saber si una informació d'Internet és fiable o no?

"Internet com a font de documentació", aquest és el tema que ens ocupa el nostre bloc compartit. Realment la informació que extreiem d'Internet és del tot fiable? Avui en dia, cada cop està prenen més paper, deixant de banda altres fonts d'informació (que possiblement són més fiables) com les biblioteques i en sí els llibres. Així doncs, podríem dir que Internet és del tot segur? La informació que ens proporciona és del tot fiable? Com podem saber si això és així? Hem de recòrrer a algunes pàgines en concret? Aquestes són algunes de les preguntes que intentarem respondre.

En general, la informació que es publica a Internet no passa per cap tipus de revisió prèvia per part de ningún professional del sector i per tant no segueix cap tipus de normes. Tot el que es publica a la red hauría de passar unes certes revisions per tal de ser fiable alhora de publicar-se, però no és així. Així doncs us proposem alguns dels criteris per tal de discriminar quines són les pàgines de les quals ens podem fiar i quines no.

• Autoritat: aquest és un dels criteris més rellevants ja que saber qui és l'autor de l'escrit ens aporta molta informació alhora de valorar si allò és fiable o no. Podem documentar-nos qui és l'autor, ja que hi ha moltes pàgines en les que tothom pot accedir i penjar una informació i per tant no sabem si això és fiable o no. Un exemple d'aquest tipus de pàgina és "El Rincón del Vago", en la que tant alumnes com professors poden penjar la informació que vulguin. Així doncs, molts cops saben qui és l'autor més o menys ja ens pot aportar alguna creabilitat.
• Un concepte que també va molt lligat a l'autor és si té alguna relació amb algun tipus d'Institució i si aquesta té control del que s'esta publicant a la xarxa.
• Actualitat: saber si la informació és actual o no és molt important, ja que a les pàgines web es van actualizant les informacions i per tant hem d'observar si hi ha dates de publicacions o no. Un exemple és el següent, indicat amb un requadre vermell la data.

• Audiència: tal i com hem dit anteriorment, l'autor és molt rellevant però també ho és el que ho llegeix. Saber i informar-se quin tipus de gent va a aquella pàgina concret (tant sigui per comentaris que es posin, per com i a qui està dirigit) és important per saber si és fiable o no.
• Intencionalitat: saber quins són els objectius, el que preten l'autor amb aquella pàgina ens donarà molta informació. És diferent si una persona simplement ens vol informar d'un fet que si ens vol convènçer, ja que les seves paraules seren més objectives o menys.

Així doncs, després de seguir aquests criteris, molts cops ja sabrem si una informació que s'ens dona és fiable o no, tot i que no sempre podrem està segurs, ja que Internet, com hem dit al principi és una xarxa en la que tothom pot accedir, ja que és públic.


Aquesta informació s'ha extret de dues pàgines: Jcmias.Net i d'un format PDF de la següent pàgina: redc.revistas.csic.es/index.php/redc/article/download/226/282

Eines que ens ajuden a la recerca i manteniment de la informació intreressant d'internet:

Avui a la classe de GITIC hem après a utilitzar un programa de bloc de notes que de cara al nostra tema crec que és molt interessant. Com hem dit anteriorment, cada cop és més útil i més freqüent treballar amb informació d’Internet i les seves eines. Per tant, arriba un moment que ja no saps d’on has tret cada informació i arribes a visitar més pàgines de les que pots recordar.

El programa que avui hem posat en pràctica és diu Notebook ( Bloc de notes) on podem anotar totes aquelles adreces d’interès, paràgrafs, etc., de tal manera que les tenim guardades en el blocs per qualsevol moment que vulguem visitar-les altra vegada.

És una eina molt útil, ja que així tindrem sempre aquelles adreces o fragments que trobem interessants per utilitzar-los en un futur, sense perdre-ho.

En el nostra cas, i amb el nostra tema, crec que és una eina complementària a tot el que estem explicant i que serveix per millorar i portar en pràctica tota la nova tecnologia i informació que ens aporta l’Internet. 

És un programa d'ús privat, i només tu (amb el teu compte google) pots accedir-hi.  

Després hem descobert un altre nou programa que s'anomena Delicious d'us públic, on podem veure pàgines interessants de gent de tot el món, i nosaltras podem penjar webs per a què les vegi tothom. Per tal de poder formar part d’aquest programa cal que ens registrem a la pàgina de yahoo.

Per tant, hem descobert dues eines de més o menys utilitat semblant, però un d'ús públic i l'altre d'ús privat.



Font d'informació: classe de GITIC.

És bo l'excés d'Internet?

Bé, jo no tractaré un tema dels que vaig escollir al principi ja que m'agradaria centrar-me en una notícia relacionada amb l'Internet, la qual m'ha semblat més interessant. Vull parlar del fet que, actualment s'estan posant els "netbooks" molt de moda, és a dir, fins i tot a les escoles es fan servir!

El meu germà té 12 anys i a l'aula només duen a terme dues assignatures a mà, és a dir, agafant els apunts com s'ha fet tota la vida, la resta de les assignatures les treballen amb el petit ordinador i amb l'eina de l'Internet. Amb això vull dir que, Internet és una molt bona font de documentació, ja que si no tens la informació de qualsevol cosa, la pots buscar en aquesta gran xarxa però en la meva opinió, hi hauria d'haver un límit, és a dir, enlloc de ser tan radicals i posar des de 1r ESO els ordinadors per treballar amb Internet, crec que haurien d'haver-ho provat primer amb un curs d'alumnes més grans i veure els resultats.

No crec que tingui gaire bons resultats aquest fet perquè, a part que no és gens bo estar tot el dia davant un ordinador amb la pantalla tan petita, arribarà un moment en què els i les alumnes no sabran escriure. L'únic bo que veig en posar ordinadors a tota la ESO per treballar és que sabran fer-lo manejar millor que ningú i també sabran fer anar molt millor la valuosa eina de l'Internet, ja que hi estaran tot el dia connectats.

Internet, com ja he dit abans, és una eina molt bona i vàlida per tal de cercar informació de tot tipus, però el que no es pot fer és inculcar als nens i nenes que és el que s'ha de fer servir les 24 hores del dia, junt amb l'ordinador perquè el que causaran amb això és que els nens, quan arribin a casa, es posin altra vegada a l'ordinador i, amb l'excusa de fer els deures, es posaran a jugar o a fer altres coses que no seran els deures.

Per acabar, només m'agradaria dir que la meva opinió sobre tot això és negativa, vull dir, que no crec que sigui bo que uns nens d'onze anys estiguin tot el dia davant l'ordinador, tot el dia enganxats a l'Internet, ja que aquesta font és molt bona però tampoc cal passar-se!

Internet, què és?

Abans de començar a destacar el contingut del treball, hem d'assenyalar que parlar d'Internet és parlar de tot un món, molt ampli i complex que és gairebé impossible d'abastar completament, ja que els avenços tecnològics són el plat fort de cada dia.

Començarem per dir que Internet és una de les xarxes més grans de telecomunicacions a nivell mundial, la seva importància és que a través d'ella podem obtenir informació ràpida i eficaç sobre diversos temes, sense moure's de casa o del costat de la màquina, això entre d'altres infinitats d'aplicacions més de les quals podem gaudir.

El que es coneix avui com a "Internet" és en realitat un conjunt de xarxes independents (d'àrea local i àrea extensa) que es troben connectades entre si, permetent l'intercanvi de dades i constituint per tant una xarxa mundial que és el mitjà idoni per al intercanvi d'informació, distribució de dades de tot tipus i interacció personal amb altres persones.

Per finalitzar, considerem que cal destacar que la gran rapidesa amb què Internet s'ha expandit i popularitzat en els darrers anys ha suposat una revolució molt important en el món de les comunicacions, arribant a causar canvis en molts aspectes de la societat.

Font d'informació.