dijous, 30 de desembre de 2010

FONTS D'INFORMACIÓ

Després d'haver finalitzat el blog trobàvem convenient realitzar una entrada en la que exposéssim les nostres fonts d'informació per poder plasmar la matèria treballada.

A l'hora de realitzar la recerca hem consultat sobretot Internet, ja que el tema tractava d'això, i creiem que era la millor forma d'informar-se. En tot moment, hem intentat buscar pàgines web que fóssin fiables seguint els criteris que en el seu moment vam indicar. A través del catàleg de la Biblioteca FPCEED podem extreure també coses interessants, ja que ademés és una forma fàcil i accesible. Tot i això, no vam fer ús d'ell. Destacar que juntament amb aquestes pàgines hem complementat en alguns casos amb els nostres criteris, les nostres opinions.

Finalment, cal dir que sobretot en les primeres entrades, en les que encara no sabíem molt bé com enfocar el nostre tema, actualitzàvem el blog explicant que feiem durant les classes de TIC, per tant en aquest cas, la nostra font d'informació va ser el mestre.

dimecres, 15 de desembre de 2010

JA ACABEM...

Ens acostem a la recta final del primer semestre, i per tant al final d’aquest treball i bloc. Aquesta serà la darrera entrada que el nostre grup, 7-B Internet com a font de documentació, realitzarà, i per tant hem considerat adient fer una repassada de totes aquelles idees que hem considerat rellevants i importants durant tot aquest temps.

El nostre bloc bàsicament conté tres branques fonamentals: els criteris que cal seguir per saber si una informació és fiable o no, quines són les eines que podem emprar per a desar-hi informació de manera eficient, fàcil i ràpida a la xarxa, i per últim però no menys important, quines són les possibles fonts d’informació que podem fer servir per a documentar-nos.
Tal i com hem anat explicant en el nostre bloc col·lectiu, disposem de diverses possibilitats a l’hora de cercar informació pel gran món d’Internet. Aquestes són els següents: yahoo, google, open directory, llibres online i viquipèdia entre d’altres.
Després de fer una recerca d’informació convé saber si aquesta és fiable i ha estat comprovada prèviament, i per aquest motiu, vam establir cinc criteris base que considerem fonamentals per a definir aquesta fiabilitat: l’actualitat, la intencionalitat, l’autoritat, l’audiència i la relació amb alguna institució.
Seguidament, un cop analitzats aquests cinc criteris per a definir la fiabilitat d’una informació, podrem compartir-les i desar-les a la xarxa mitjançant dues eines molt útils i fàcils d’emprar: Google Reader i Notebook.

Pel que fa a la nostra metodologia, des d’un principi vam tenir molt clara quina temàtica tractaríem i quins objectius havíem d’aconseguir al llarg del semestre. Tot i així, a mida que passava el temps ens adonàvem de petites coses que consideràvem que eren bones fer saber, i per tant hem intentat abordar quasi bé tots els temes que envolten Internet com a font de documentació.

Per finalitzar, considerem oportú remarcar la idea de que tot i ser un tema molt actual i a l’ordre del dia, és molt eficaç tenir en compte tots aquests factors a l’hora de cercar informació per aquest món tant immens i avançat com és  Internet, i també, transmetre la gran importància que té saber classificar una informació com a fiable o no fiable.

Esperem que us hagi semblat interessant i que n’hagueu extret moltes idees i reflexions sobre aquest tema: Internet com a font de documentació.




video



dilluns, 13 de desembre de 2010

Internet: una bona o una mala influència?

Internet és una bona font de documentació ja que ens permet accedir a qualsevol tipus d'informació però, no tot és bo en aquesta eina. És a dir, Internet pot arribar a ser una mala influència en cert punt, ja que a part d'incloure informació que ens pot interessar també conté programes, arxius i aplicacions que ens aporten  informació nociva.

Un dels exemples de programes que poden ser perjudicials, conegut mundialment és el Youtube, un lloc web que permet als usuaris carregar, compartir i mirar vídeos pujats per altres persones. Aquest programa és ràpid i eficaç i a més, té una varietat de clips, films i programes de televisió, vídeos musicals i vídeos casolans.


Per una banda, crec que el Youtube és un programa complert però a la vegada, amb continguts que no haurien de ser visibles per a persones de certes edats, ja que no són adequats. Per exemple, tant hi podem trobar vídeos musicals, com vídeos que fa la gent per riure i fer riure, com vídeos pornogràfics, entre d'altres. Per aquest motiu no crec que sigui bo l'accés tan fàcil a certs continguts que poden ser nocius per a menors d'edat, per exemple.

Aquest lloc web permet a la gent buscar els clips de música que vol, permet penjar vídeos creats per ells mateixos, permet veure els vídeos de l'altra gent, permet crear-se un compte per tal de poder penjar els clips, etc. És una eina fàcil d'utilitzar i és instantani, és a dir, per buscar quelcom, només s'ha de posar el nom o frase que ho descrigui i et busca diversos resultats que troba per la xarxa amb aquell nom.

Com que tot està a l'abast de tothom, tots poden veure la informació que conté aquest programa i, és aquest un dels conflictes, ja que no hauria de ser així, sinó que hauria d'estar restringit l'accés de menors d'edat en certs vídeos. Fins i tot algun contingut d'aquesta web pot arribar a ser traumàtic en segons quines persones i segons del que es tracti, és a dir, al Youtube hi podem trobar vídeos de violència, vídeos en què la gent es riu d'altres persones, vídeos pornogràfics, entre d'altres vídeos que contenen aquest tipus d'informació que pot arribar a ser força nociva per a depèn de quina gent.

Aquí us adjunto un vídeo de pura violència, en aquest cas, uns adolescents que destrossen les instal·lacions de l'escola.




A continuació disposeu d'un prezi per tal de visualitzar de manera més còmoda les idees que he presentat anteriorment:

divendres, 10 de desembre de 2010

Els llibres online

Després de fer una bona repassada per quasi bé tots els blocs col·lectius del grup J, hem considerat molt interessant una entrada en concret: "Els llibres online", del grup "7-A, Internet com a espai de publicació individual o compartida".

En aquesta entrada el grup 7-A ens parla dels llibres online, uns llibres electrònics que es poden publicar o difondre per Internet o en qualsevol altre suport que pugui aparèixer en el futur.
Hem considerat que aquesta és una entrada molt interessant, ja que actualment una de les eines més emprades a nivell mundial és Internet mitjançant el qual accedim a aquest tipus de llibres, i també la idea de que la lectura és quelcom que no passa de moda i agrada a gairebé tothom. A més a més, compartim la mateixa opinió que el grup 7-A pel que fa als llibres online, ja que considerem que són una bona forma de documentar-se en qualsevol lloc i en qualsevol moment.
Pel que fa a l'aspecte ecològic, amb aquest tipus de lectura també contribuïm a estalviar més paper, un bé del qual hauríem de reduir el seu consum.

Per últim creiem convenient recordar que quan obrim el cercador google, trobem una pestanya anomenada "Llibres", juntament amb les altres pestanyes com "Web, Imatges, Mapes, Traductor, Blocs i Gmail". En aquesta pestanya podem trobar un munt de llibres online que podrem llegir en qualsevol lloc i moment, de forma fàcil i ràpida.


A continuació hem decidit crear un prezi que recull les idees principals i permet visualitzar-les de manera més còmoda i ràpida:

dijous, 9 de desembre de 2010

VIQUIPÈDIA

Una de les tasques d’aquest blog col·laboratiu era dur a terme una “blogosfera educativa”. Un dels blogs més relacionats amb el nostre tema és “Internet com a espai de publicació individual o compartida”. En aquesta veurem informació de una de les entrades que es va publica en aquest blog. Com ja s’ha dit en entrades anteriors molta de la informació que trobem per Internet és penjada per gent anònima i per tant no podem saber si realment és del tot fiable. Una de les pàgines web més emprades pels usuaris és Viquipèdia. En aquest web pot contribuir tot el que vulgui, simplement s’ha d’enregistrar i crear una entrada. Aquesta font d’informació és internacional, ja que està en més de 195 idiomes, per tant, es pot veure la gran importància que té.


Tal i com es diu en l’entrada del blog, hi ha tres característiques que són l’essència del projecte de Viquipèdia:
·         El principal objectiu de Viquipèdia és arribar a crear una enciclopèdia aparti de diferents articles publicats pels usuaris. En general, es segueix unes normes estrictes per tal que la informació que es penja sigui adequada, fiable i neutra.
·         Si un article que ha estat publicat en la pàgina no és del tot fiable o hi ha algun detall que no és real, qualsevol usuari pot modificar-lo. Per tant, podem veure, que aquesta pàgina és fiable per extreure informació ja que en general és revisat tant per usuaris com per la pròpia web. Tot i això, cal destacar que pel simple fet que tothom pugi accedir fa que hi hagi cops que el que es penja no sigui del tot veritable.
·         “És de contingut obert i utilitza la llicència GFDL i compatibles”.

Per completar la informació sobre aquesta font de documentació explicarem una mica la pàgina
El primer que hem de fer per publicar una informació a Viquipèdia és crear un compte. Alhora de fer-lo se’ns demana el nom d’usuari i la contrasenya i el nostre correu electrònic. Un cop realitzat aquest pas se’ns ofereix diferents tasques a realitzar. Una d’elles és veure la introducció per conèixer una mica més  el web.




En la introducció s’indica que és Viquipèdia, quins són els serveis que ofereix i com podem crear un article. També hi ha informació de com es pot editar un article ja existent i quines són les pautes bàsiques per crear un bon article.
Quan ens trobem davant d’un article que el trobem erroni o no del tot veritable i per tant el volem modificar, a la part inferior trobem que posa “modifica”. Hem de fer un clic i ja podem començar a escriure el que volem.  





1er pas



2n pas


Per tant podem veure que Viquipèdia és una gran font de documentació, que en general és fiable, tot i que no sempre, ja que tothom pot accedir i penjar un article.



dilluns, 6 de desembre de 2010

Què és font d'informació a Internet?

Molts professors es troben amb el cas de què els seus alumnes han copiat literalment d’Internet els treballs que entreguen. És fàcil passar-se documents entre ells, penjar-los a Internet, trobar alhora la mateixa informació necessària pel treball... i això porta a que finalment tots tinguin el mateix o semblat treball per entregar.

La majoria de joves no contrasten ni comproven les fonts que cerquen a Internet, ja que els cercadors d'Internet són una eina universal, ràpida i en moltes ocasions eficaces. No obstant això, la utilització d'Internet com una font d'informació per a certs treballs constitueix una arma de doble tall i hem de ser curosos a l'hora d'escollir quins documents ens són útils i quins no.

Cal citar sempre la font d’informació de la teva recerca. Per tant, Maria Rubio Lacoba ens ofereix en el llibre Teoria i Pràctica de la Documentació Informativa (ISBN: 84-344-1293-4) algunes pistes per poder identificar el que pot ser considerat com a font, o no, a Internet. ( Traduiré les seves cites al català).




- La autoria de la informació. Es donen molts casos en els quals es recupera informació que no pot ser atribuïda a cap persona o institució ja que no ve signada. A Internet, qualsevol pot produir informació però el fet que es trobi a la Xarxa no vol dir que pugui considerar com una font vàlida. Per això, hem d'escollir aquelles fonts que, per la seva trajectòria analògica o digital, ja vinguin avalades amb cert prestigi o reconeixement. 





- La caducitat de la informació. Si la presència a la Xarxa de moltes de les informacions no vénen signades, hauríem de preguntar quantes d'elles vénen datades. La data de qualsevol document és imprescindible per conèixer el grau d'actualitat o de l'actualització de les dades que ofereix. No obstant això, a la Xarxa moltes informacions no tenen data de publicació, pel que hem de ser cautelosos a l'hora de recollir les seves dades.


- La Internet Profunda. Malgrat els grans esforços que realitzen els motors de cerca per a la indexació de la major quantitat de pàgines possibles, el fet és que hi ha una part de la Xarxa a la qual aquests no arriben a registrar. A aquesta part de la Xarxa, és coneguda com la Internet Oculta o Profunda que condensa milers de milions de pàgines. La Internet Invisible conté tant a bases de dades els continguts no són accessibles sense registre previ com un altre tipus de fonts d'informació com catàlegs de biblioteques, bases de dades bibliogràfiques, revistes electròniques (en les que cal un registre previ i les que només es pot recuperar la informació mitjançant cerques a la base de dades), documents en formats no indexades, obres de referència: enciclopèdies, diccionaris ... en les quals cal interrogar la base de dades per accedir al contingut, etc.


- Informació - Coneixement. El propi fet de l'existència de certa informació sobre un tema no vol dir que sigui convenientment aprofitada. El seu pes específic l'atorga l'ús, la gestió, l'explicació en unes coordenades - espai temporals que fem d'ella, de fet, la informació malentesa pot degenerar en justament el contrari: A la desinformació, d'una banda, i també en la infoxicació . 


- El soroll documental. Davant la quantitat d'informació que es genera a cada segon a Internet, no és infreqüent que a l'hora de recuperar documents ens topem amb alguns que ens resulten completament irrellevants o poc ajustats a les nostres necessitats informatives. Aquests documents són els que s'anomenen soroll documental, depenent de la quantitat de soroll que recuperem haurem de plantejar les nostres estratègies informatives i les fonts d'informació que estem utilitzant.

Aquí us adjunto un mapa conceptual, que he fet jo mateixa, amb les ideas principals d'aquesta entrada i per tant, del que és una font d'informació a internet.


Clica sobre la imatge per veure el mapa.

Per tant, hem de tenir present que no tot el que nosaltres denominem font d'informació és fiable, respon a les nostres necessitats, i per tant és coma tal font d'informació. Primer cal saber si allò que em cercat és realment una font d'informació i després, seguir les pistes de la Maria Rubio Lacoba per saber si aquella font és correcta, verdadera i segueix les expectetives que volem trobar en ella.



Algunes de les aplicacions d'Internet, d'entre totes les que hi ha.


Internet consta de millons d’aplicacions, entre les quals se’n poden destacar algunes utilitzades per gairebé tothom que gaudeix d’aquesta meravellosa eina que ens permet comunicar-nos, documentar-nos sobre el que vulguem, entre d’altres coses.

Algunes de les pàgines webs que han tingut més èxit han estat, per exemple, el Google, el Facebook, el Twitter, el Blogger, entre d’altres. Cadascuna d’aquestes webs tenen els seus objectius, és a dir, el Google és una xarxa que ens possibilita la informació, ja que és un buscador conegut mundialment.

Em vull centrar en aquests programes que avui dia són tan importants i necessaris per a la nostra societat. Primerament, m’agradaria tractar del Facebook. El Facebook és una zarza social en la qual actualment, hi navega gairebé tothom, ja que és una bona eina de comunicación i a la vegada, d’entreteniment i la poden utilitzar persones de totes les edats. El Twitter és una eina   molt semblant al Facebook però amb un potencial més alt i més evolucionat.

El Google és un fantàstic buscador que es presenta en diversos idiomes, els quals són català, castellà, eusquera, gallec i anglès. A més d’oferir moltes pàgines web a través d’una o més paraules, també és capaç d’oferir-ne les versions antigues de les pàgines trobades per si aquestes ja no es troben disponibles.



Gràcies a l’enorme evolució de la tecnologia, s’han anat creant nous programes i actualitzacions dels ja creats. Amb això em refereixo, per exemple al programa anomenat Google Reader, el qual és una eina creada per gestionar i visualitzar els “feeds” (petits fitxers) en els quals estem interessats. A més, aquest programa és el més popular i amb més base d’usuaris en quant al RSS, és a dir, un servei del navegador que consisteix en una possibilitat de subscriure’s a un lloc d’Internet.  
  
Per altra banda, el Blogger el qual és un bloc o una bitàcora, és a dir, un lloc web que es pot actualitzar sempre que es vulgui, i la seva principal funció és recollir textos o articles dels seus autors, els quals els han escrit i publicat, tal com fem amb aquest bloc de grup anomenat “Internet com a font de documentació”.

Com aquests programes, en podríem trobar mil més. També existeixen els programes per descarregar quelcom, els que t’ofereixen oci, els que t’ofereixen l’economia, la política, l’educació, les pàgines web que són els diaris informatitzats. I moltes classes més de pàgines web creades que han tingut el seu petit èxit dins l’enorme món de la tecnologia i d’Internet.

Per finalitzar, m’agradaria parlar de la importància que tenen alguns d’aquests programes a les nostres vides i no ens n’adonem, fins i tot poden arribar a ser addictives en certes persones i tampoc han estat creades amb aquesta finalitat.