Els inicis d'Internet

Internet és una eina molt utilitzada arreu del món, és un conjunt de reds comunicatives interconnectades, el qual va ser creat cap a l'any 1969, junt amb la primera connexió entre ordinadors. Aquest fet va ocórrer entre certes universitats situades a California i a Utah, Estats Units.

Al llarg dels anys 1969 i 1970 es van anar creant enllaços i connexions entre diverses universitats, per tal de provar què tal anava el món de la tecnologia. Actualment, aquella tecnologia ja no existeix, és a dir, que tot ha evolucionat moltíssim i, aquesta evolució es deu a les proves que s'han fet al llarg del temps, de les oportunitats de crear quelcom nou, etc.

El 21 de novembre de 1969 es crea la primera connexió i l'any 1972 es realitza la primera demostració pública d' ARPANET, una nova red de comunicacions que funcionava de forma distribuïda sobre la red telefònica commutada. Com que va tenir força èxit, DARPA va decidir crear un programa d'investigació que interconnectés les webs entre elles.

Internet és important en tots els àmbits, és a dir, es pot utilitzar per cercar informació o treballar l'oci, l'educació, el treball, entre d'altres coses, però tot això a nivell mundial. Gràcies a aquesta magnífica i eficient eina, tothom té fàcil accés a una gran cantitat d'informació, la qual es troba per aquesta enorme xarxa social per on tots naveguem.

Es va començar a les universitats i, finalment, aquesta xarxa ha arribat a arreu del món, ha arribat tant a les empreses, a les escoles, a les cases... Tothom fa servir Internet ja que és un lloc on es troba el que es busca. Normalment és una eina força eficaç, rápida i fàcil de fer anar i, per això la gent l'utilitza. Tot i això, també pot ser que presenti certs problemes, com poden ser, que es bloqueji, que no vagi tan rápid en anar d'una pàgina a l'altra... però tot és perquè molta gent utilitza Internet a la vegada i les connexions establertes no arriben a tant.

En conclusió, Internet és una molt bona eina per cercar informació de tot tipus, per comunicar-se els uns amb els altres, i per moltes altres coses més que serveix Internet però que no puc posar-me a explicar perquè si no, no acabaria mai, ja que és molt extens.

Mapa parcial d'Internet basat en la informació obtinguda de la web opte.org l'any 2005.

Cada línia entre dos nodes representa l'enllaç entre dues direccions IP i la seva longitud és proporcional al retard entre aquests.

INTERNET COM A SUPORT DIDÀCTIC PER A L'APRENENTATGE

Avui en dia, la tecnologia ocupa quasi bé tots els àmbits, ja va des de la ciència, l'història o l'educació entre d'altres. Aquest darrer és l'àmbit que tractaré en aquesta entrada, el fet d'emprar Internet com a un suport didàctic per a l'aprenentatge de milers de nens.

Internet, a partir de les seves dos grans funcions (transmetre informació i facilitar la comunicació, la xarxa Internet, mitjançant els programes de correu electrònic, navegadors web, etc), proporciona un eficient i eficaç suport didàctic tant en l'àmbit de l'ensenyament presencial com en l'ensenyament a distància. Entre les seves possibilitats en aquest sentit destaquen les següents:

• Les consultories i tutories telemàtiques d'alumnes: Cada vegada més habituals a les universitats a distància, però que també s'estenen a centres educatius presencials, que progressivament van tendint cap a una bimodalitat presencial-virtual en les seves activitats. A través del correu electrònic, els professors contesten els dubtes dels estudiants i els assessoren, s'intercanvien treballs, s'envien informacions d'agenda, etc.
• Classes a distància: Mitjançant sistemes de videocomunicació a través d'Internet, es poden fer videoconferències que permetin el seguiment d'una classe magistral d'un expert (i posterior torn de preguntes) des de diversos llocs. Aquest tipus de teleformació resulta especialment útil en entorns universitaris i empresarials. Actualment pràcticament tots els centres d'ensenyament superior ofereixen ja algunes assignatures o cursos amb suport telemàtic.
• Els centres educatius virtuals: Aquest tipus de centres fan pràcticament tota la seva activitat docent a través dels mitjans telemàtics.
• La pàgina de l'assignatura: L'elaboració per part dels professors de la "pàgina de l'assignatura" permet posar a disposició dels estudiants molta informació rellevant per organitzar l'estudi de l'assignatura: el programa, la metodologia i el sistema d'avaluació, apunts, enllaços a altres webs d'interès relacionades amb el tema, bibliografia i articles afins (alguns accessibles en línia), proposta d'activitats a realitzar, exemples d'activitats,  exàmens d'altres anys, etc.
• Accés a materials didàctics en línia i altres pàgines web d'interès educatiu, que referenciades pel professorat o descobertes pels alumnes, facilitaran i enriquiran els aprenentatges de les diferents matèries.
• Telebiblioteques: Que permeten accedir a les fonts bibliogràfiques de les biblioteques convencionals, consultar ressenyes dels llibres i demanar la seva reserva.
• Els centres de recursos virtuals i els portals educatius, que proporcionen al professorat, estudiants i famílies, informació i recursos diversos: materials didàctics, informació sobre cursos, assessorament...
• Els serveis en línia d'assessorament a l'estudiant, que com un professor particular permanent els proporcionen resposta a les seves consultes en qualsevol moment.

Per finalitzar, cal dir que totes aquestes possibilitats que he explicat anteriorment, són veritablement fonts d'informació útils, eficaçes i molt profitoses pel que fa a l'àmbit de l'educació. D'aquesta manera, obrim horitzons i descobrim un gran ventall molt ampli de possibilitats i alternatives de les quals fer ús, en la mida que ens és possible.

Font d'informació emprada: Pàgina web del Dr. Pere Marquès Graells, del departament de Pedagogia Aplicada, Facultat d'Educació UAB.

Hi ha alguna forma de saber si una informació d'Internet és fiable o no?

"Internet com a font de documentació", aquest és el tema que ens ocupa el nostre bloc compartit. Realment la informació que extreiem d'Internet és del tot fiable? Avui en dia, cada cop està prenen més paper, deixant de banda altres fonts d'informació (que possiblement són més fiables) com les biblioteques i en sí els llibres. Així doncs, podríem dir que Internet és del tot segur? La informació que ens proporciona és del tot fiable? Com podem saber si això és així? Hem de recòrrer a algunes pàgines en concret? Aquestes són algunes de les preguntes que intentarem respondre.

En general, la informació que es publica a Internet no passa per cap tipus de revisió prèvia per part de ningún professional del sector i per tant no segueix cap tipus de normes. Tot el que es publica a la red hauría de passar unes certes revisions per tal de ser fiable alhora de publicar-se, però no és així. Així doncs us proposem alguns dels criteris per tal de discriminar quines són les pàgines de les quals ens podem fiar i quines no.

• Autoritat: aquest és un dels criteris més rellevants ja que saber qui és l'autor de l'escrit ens aporta molta informació alhora de valorar si allò és fiable o no. Podem documentar-nos qui és l'autor, ja que hi ha moltes pàgines en les que tothom pot accedir i penjar una informació i per tant no sabem si això és fiable o no. Un exemple d'aquest tipus de pàgina és "El Rincón del Vago", en la que tant alumnes com professors poden penjar la informació que vulguin. Així doncs, molts cops saben qui és l'autor més o menys ja ens pot aportar alguna creabilitat.
• Un concepte que també va molt lligat a l'autor és si té alguna relació amb algun tipus d'Institució i si aquesta té control del que s'esta publicant a la xarxa.
• Actualitat: saber si la informació és actual o no és molt important, ja que a les pàgines web es van actualizant les informacions i per tant hem d'observar si hi ha dates de publicacions o no. Un exemple és el següent, indicat amb un requadre vermell la data.

• Audiència: tal i com hem dit anteriorment, l'autor és molt rellevant però també ho és el que ho llegeix. Saber i informar-se quin tipus de gent va a aquella pàgina concret (tant sigui per comentaris que es posin, per com i a qui està dirigit) és important per saber si és fiable o no.
• Intencionalitat: saber quins són els objectius, el que preten l'autor amb aquella pàgina ens donarà molta informació. És diferent si una persona simplement ens vol informar d'un fet que si ens vol convènçer, ja que les seves paraules seren més objectives o menys.

Així doncs, després de seguir aquests criteris, molts cops ja sabrem si una informació que s'ens dona és fiable o no, tot i que no sempre podrem està segurs, ja que Internet, com hem dit al principi és una xarxa en la que tothom pot accedir, ja que és públic.


Aquesta informació s'ha extret de dues pàgines: Jcmias.Net i d'un format PDF de la següent pàgina: redc.revistas.csic.es/index.php/redc/article/download/226/282